La Comissió Estatal contral a Violència, el Racisme,la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport s’ha reunit per analitzar un partit de futbol on no hi va haver violència, ni racisme, ni xenofòbia, ni intolerància. A la final dela Copa del Rei hi va haver, precisament, germanor entre dues aficions futbolístiques que es van posar d’acord, fins i tot, a l’hora de xiular. El premi a aquesta germanor són multes contra els clubs de futbol, la federació i diverses entitats de la societat civil, arribant a l’astronòmica xifra de 100.000€ de multa contra Catalunya Acció, una associació independentista que va redactar un manifest animant a xiular.
D’aquest frenesí sancionador se’n desprenen un parell de conceptes molt greus. El primer -el pitjor- és que la protesta democràtica i pacífica no es pot realitzar amb tranquil·litat a Espanya i, per tant, que es considera il·legal que els ciutadans expressin el seu malestar. La segona és que els individus que van xiular són considerats una espècie de menors d’edat que es deixen influir per associacions de tota mena. Aquests individus no tenen criteri propi i és per això que les sancions es dirigeixen a les organitzacions i no a aquells que han fet l’acte individual de xiular.
Aquests dies llegim també que Llanos de Luna es dirigeix a l’Ajuntament de Barcelona per exigir que s’hi posi el bust del nou rei dels espanyols, després de la retirada de l’efígie del vell. La mateixa delegada del govern espanyol que es dedica a perseguir els municipis per temes de banderes, juraments i mocions. “Ponentinos, os pierde la estética”.
Els símbols, en teoria, haurien de ser motiu d’adhesió. Si aquesta adhesió no es produeix és perquè hi ha una desafecció cap al que signifiquen. Maquiavel es preguntava a “El Príncep” si és millor ser estimat o ser temut. “Com que els homes estimen segons la seva voluntat i temen segons la voluntat del príncep”, segons Maquiavel el millor per al príncep és defensar-se amb allò que depèn d’ell. Espanya ja sap que no l’estimem i li és completament igual, en fa prou amb que li tinguem por tal com recomanà el pensador florentí.
